Els palausA Torroella, gràcies a la seva gran situació estratègica, la seva riquesa natural i la seva diversitat de paratges, va haver una gran diversitat de nobles i reis que volien passar-hi èpoques, així que s’hi van construir castells.
Ara han passat els anys i aquells fets,de fa més de 500 anys, ja han quedat endarrere, però els castells segueixen sent patrimoni del poble.
Creiem important fer una petita repassada pels palaus i cases senyorials que trobem a la vila.
El palau lo Mirador.
La primera documentació històrica de la que tenim constància data del 1185, però es creu que va ser construït el s. IX.
El seu nom prové de les grans vistes que tenien els senyors des de la seva torre, des d’allà es podia veure tot l’Empordà.
Els primers senyors que van habitar aquest palau eren els comtes de Torroella, però al 1273 quan Torroella es va convertir en vila reial el palau passà a ser residència dels comtes de Barcelona.
Al llarg de la història aquest palau ha tingut diversos propietaris i cal dir que a vegades ha estat tractat millor que d’altres. Actualment es veu convertit en un restaurant - hotel de 4 estrelles que es dedica a celebrar casaments, recepcions o acollir al turisme que busca passar uns dies com dignes reis.
Palau Solterra
Construït als S. XIV-XVI, és considerat una altra joia de l’arquitectura. Compte amb una gran arquitectura gòtica, un gran vestíbul, un pati preciós, un pou que donava aigua al carrer, diversos salons, etc. Com el palau lo Mirador també ha tingut diversos propietaris, creiem que el seu constructor va ser els Senesterra de Santa Eugènia, descendents dels Torroella. Després el van adquirir la família Pons, els quals van vendre el palau als Sarriera, comtes de Solterra, que en van ser propietaris fins a la segona meitat del S. XIX.
L’últim propietari és Robert de Robert que el va adquirir al S.XX. Actualment està cedit a la Fundació d’art Vila Casas.
La Casa Gener
Una casa senyorial del S. XVI, abans anomenada casa Ferrer.
També disposa d’una gran arquitectura, en aquest cas té una barreja de gòtic i altres estils, ja que va sofrir diversos danys durant la guerra de successió pel poder de Torroella.
No tenim constància dels seus propietaris tot hi que som sabedors que també ha passat per diverses famílies.
Can Quintana
Antic palau de la família Quintana, pel que sabem aquest palau sempre ha sigut patrimoni d’aquesta família. Durant uns anys va estar abandonat fins que un membre de la família va decidir donar-lo al servei del poble.L’ajuntament no va desaprofitar la gran oportunitat i va convertir l’antic palau en la casa de la cultura, museu i sala d’exposicions.
A l’enorme pati i havia les cavallerisses que l’ajuntament va restaurar i convertir en la nova i flamant biblioteca municipal Pere Blasi. Can Mascort
Casa senyorial on va néixer, viure i morir el gran compositor de sardanes, el mestre Bou.
Aquesta casa senyorial, està conservada, restaurada i decorada com ho va deixar el seu propietari. Tot i que els mobles són d’estil europeu, dels S. XV al XVIII, no ens hem de deixar enganyar, l’estil de l’edifici és Brasiler, amb unes voltes que es divideixen en diverses columnes, unes grans finestres, etc. El propietari que el va fer construir, havia passat diversos anys a aquell país i s’hi havia casat amb una nativa, quan va tenir prou patrimoni per jubilar-se va tornar al seu poble natal i va fer-se construir una casa com la que tenien allà. Podríem anar anomenant altres cases senyorials, antigues o mítiques del poble, però ens trobem amb un poble tan ple d’història que no acabaríem, així doncs, després d’haver fet un repàs per les més important us deixem el nom d’altres que també són dignes de visitar: Casa Tor, casa Metge, Casa Tor-Begur, Casa Mir, Casa Sanan, ....
Natura
Torroella de Montgrí es troba dins un paisatge privilegiat de l’Empordà, caracteritzat pel massís del Montgrí (on trobem espais coberts de garriga, zones plantades de pins, dunes, penya-segats, caletes del litoral, la platja de l’Estartit, illes Medes, aiguamolls de l’Empordà, les ribes del Ter...).
Així doncs, algun dels paisatges més peculiars són:
Les grans extensions de roca calcària:
Aquest material dificulta que hi hagi sòl fèrtil per a les plantes (ja que contenen escletxes obertes per on s’escola l’aigua de la pluja, deixant-la fora de l’abast de les arrels. Aquest fet condiciona la vegetació:
 |
| Imatge Pi Pinyer |
- Arbustiva (fulles petites, endurides, punxegudes i amb ceres o pèls per evitar l’evaporació i la sequera).
- Essències oloroses (ex: farigola, romaní i espígol).
- Pins (pi blanc i pi pinyer).
- Petites zones d’alzines.
- Vegetació halòfila (fonoll marí).
Les illes Medes:
L’arxipèlag de les illes Medes és el grup d’illes més gran del Principat. Aquí trobem una vegetació ben diferent a la del massís del Montgrí:
 |
| Imatge de les illes Medes |
- Vegetació halòfila (per la presència marina)
- Algues
- Figueres
- Introducció d’espècies exòtiques per la mà de l’home.
- Destaquem: coves, coralls, la gran quantitat de peixos (fet que potencia el submarinisme)
FAUNA VERTEBRADA
A continuació farem un llistat de les espècies més abundants i també d’aquelles que caracteritzen la zona:
 |
| Dibuix d'una mallarenga |
- Rèptils: llangardaix comú, serp verda, sargantana comuna i dragó.
- Mamífers: conill, porc senglar, teixó, esquirols, ratolins i mussaranyes.
- Aus: rapinyaires (aligot comú, falciots, falcó pelegrí...), petites aus (cardines, mallerengues, picots...), esplugabou, martinet, corb marí, falcó pelegrí o el duc. Però sobretot destacar que hi ha una de les colònies més importants de gavià argentat de tot el Mediterrani.
- Insectes (xinxes de la malva, escarbats...)
CURIOSITATS
El nom de Massís del Montgrí, ve de “Mont gris”, ja que es tracta d’un massís constituït per roca calcària consolidada sota el mar.
